Encara que sembli mentida, la casella "negra" A i la casella "blanca" B són exactament del mateix color.




















 
 
L'explicació darrere aquesta il·lusió òptica és que el nostre sistema visual no processa els colors com un fotòmetre, sinó que ho fa tenint en compte el context.

Veiem diferents colors en funció de la llum que absorbeix i reflecteix cada pigment: mentre que el color “blanc” reflecteix tota la llum, el “negre” les absorbeix. Tot i això, som capaços de percebre els colors amb molta estabilitat, sense que aquests canviïn segons l'hora del dia. Per exemple, quan llegim el diari, veiem textos en negre impresos sobre el paper blanc, independentment de si el llegim a plena llum del dia oa una habitació amb poca llum. No obstant això, al segon escenari el color blanc del fons està reflectint 1000 vegades menys llum que el color negre a plena llum del dia.

Com és aleshores possible que vegem els mateixos colors en situacions lumíniques tan diferents?

L'explicació es basa que el sistema visual ignora els canvis graduals de llum que es resulten de l'ombra i es fixa en les diferències locals (centre-al voltant). D'aquesta manera, percebrem el gris del quadrat "B" com més blanc en estar envoltat de quadrats més foscos que ell i percebrem el cadrat "A" com més negre en estar envoltat de quadrats més clars que ell.


Hi ha molts exemples en què es pot jugar amb el context lumínic per percebre com a diferents els mateixos colors. A continuació, us mostrem dos dels exemples més sorprenents en què el context espacial ens juga una mala passada a l'hora de percebre els colors.





















Un cop comprès que el sistema visual utilitza el context que té al voltant per determinar el color, anem un pas més enllà... us preguntem, el context és només espacial?

La resposta és molt clara: NO

El context pot estar determinat per factors culturals i/o socials. El següent exemple mostra a la perfecció com la nostra història prèvia influeix en la percepció de quelcom tan primari com el color. Si us preguntem quina d'aquestes cares us sembla més fosca?




























A hores d'ara, ja us heu d'imaginar que les dues cares són en realitat del mateix color, però és molt probable que veieu la de l'esquerra més fosca que la de la dreta. En aquest cas, no hi ha un context espacial en què hi hagi unes vores o unes ombres projectades com en la il·lusió òptica del tauler d'Adelson. En lloc d'això, ens trobem amb una diferència en els trets físics (celles prominents, nas ampli, llavis carnosos) que ens fan pensar que l'individu de l'esquerra és d'origen afroamericà i, en conseqüència, percebem que el seu
cara és més fosca que la que presenta trets occidentals.


Aquest exemple ens demostra que també el context social afecta la nostra percepció, ja que la manera com veiem el món ve determinada per les nostres experiències prèvies.